Veure fotos partit
Fotos viatge suporters
El partit de tornada del Play Off d’Ascens a Divisió d’Honor B es va jugar el diumenge 28 de març a les 12:30hs, pero va començar molt abans. Eren les 21:00hs del dissabte, reunió d’equip despres de sopar en un Hotel de Bilbao, varen parlar entrenadors i directius i aleshores va parlar Hernan Piñeiro, jugador actualment lesionat, capità de l’equip fins aquesta temporada en que es retira com a jugador. L’Hernan va dir que no importava el resultat que es dones al marcador, que el resultat important era que tots els jugadors un cop acabat el match es puguessin mira a la cara els uns al altres, sabent que ho havien donat tot sobre la gespa i sobretot l’orgull de portar una samarreta on hi ha l’escut del Rugby Club Sitges.
Respecte purament al partit, poc per dir, l’Uribealdea va guanyar 24-19 (17-0 al descans) i per tant l’equip basc continuara lluitant per ascendre de categoria, mentre que per el RC Sitges aquesta fase d’ascens s’acabat i l’any que ve jugarà de nou a 1ª Nacional Espanyola. Però si explicaré l’altre partit, el de l’Hernan.
Fins a cinc nois juvenils varen trepitjar la gespa a Plentzia (Pablo, Santi, Nico, Oto, Tom), més tres nois junior de primer any (Pablo, Dani, Antonio), acompanyats de jugadors fets a Sitges com Ramon, Juan Carlos, Juan, Ariel, Eugenio, Lluis i amb ells un noi de Valladolid el Fran, un frances el Damien, sis argentins Santi, Malcolm, Martin, Andres, Furchi i Mariano, tots junts lluitaren com si fossin germans de veritat. Es varen fer els set canvis i cada noi que sortia del camp ho feia plorant. No es varen enfonsar, tot i que al descans anaven perdent 17-0, i seguiren lluitant, el parcial del segon periode fou 7-19 favorable als nostres nois. Volien demostrar que eren el Sitges, i sense cap dubte que aconseguiren. L’aficio local, ja no cridava com al primer periode, hi havia silenci a Plentzia, es respirava respecte i orgull.
Xiulet final, els jugadors del Sitges s’abracen fent abraçats una rotllana, nois plorant, cares altes, paraules d’entrenadors, capità , jugadors…… es respirava orgull, sacrifici, companyerisme, respecte. Es respirava RUGBY. No canviaria aquell moment per cap ascens a Divisió d’Honor B. El partit més important, el de l’Hernan, l’havia guanyat el Sitges.
Jaume Cosialls (www.rugbysitges.com)
Grandes y savias palabras, jaume. los pelos de punta!!!!
Fue muy bonito estar alli con todos vosotros…Gracias Sitges!!