Diumenge, 8’45h, queden 15 minuts per la sortida, estem escalfant en silenci .
Que collons fem aquà sota la pluja i el fred, en un poble perdut del Penedès!!!!!!!!!!, la secció de Muntanya del Rugby Club Sitges te partit!!, avui juguen: Vado i loren.
5 minuts per la sortida, segueix i seguirà ploguent durant els 31 km de la cursa, sort que aquest cop sols hi han 700 metres de desnivell positiu. No pinta be la cursa, Vado recuperant la forma perduda per les lesions a finals de la darrera temporada, loren fet un crist: quinto metarcapiano del peu dret fissurat, i toooooota la nit anterior sense dormir treballant.
PUM!!!, 9h comença la cursa, avui toca ficar se el mono de treball, i recordar els vells temps de pilier. La cursa un èxit!!!, deixant a banda el dolor, que repetint una i altre vegada, la frase mÃtica de la secció de muntanya: » el dolor és pasajero, la gloria es para siempre», ens và rem presentar a la arribada en 3h 26 min., Vado va aguantar molt bé, tot i que els darrers 3 Km que va patir molt, loren va superar molt bé una espectacular caiguda al km 21. Com anècdota, tata la cursa ens van aplaudir molt!!!, no per nosaltres, no,  es que và rem fer casi tota la cursa amb la primera dona classificada! !!, finalment la và rem poder deixar enrere, i vam  entrar amb els cames depilades. Meta, i directes al tercer temps: 3 cerveses que varen caure.
Aquesta setmana més: trail Sant Pau Ordal (33km + 2000mts).
Diumenge Laia Arqué, corredora de la secció de muntanya, defensarà els nostres col.lors al la marató de Milà  per relleus, tot un exemple de superació per ella, i de prestigi per el nostre club, sort per ella.
I els caminantes, seguiran caminant per el Garraf…..
Força a la promoció Sitges:  pit i collons .
PICA!!!!!.
Qué gran honor y prestigio para el club contar con la sección de montaña. Esperamos saber sufrir tanto y tan bien como vosotros, y hacer buena vuestra frase; «el dolor es pasajero, la gloria es para siempre»…vamos a por ella, a ver si se deja.
Vau deixar un esport molt dur…per continuar un altre més dur encara!!!!!
ja que al rugby et vas ajudant durant el partit, però a la muntanya…no hi ha amics!!! 🙂 🙂 🙂
Ànims !! molts anims!!!!!
Grà cies als dos, i a la resta de persones que sempre han recolzat a la nostre secció, i reconegut els nostres petits mèrit.
Sort ara en el vostres equips, que hi esteu fent de conya.
Aquà teniu a la secció de Muntanya, per el que calgui.
una abraçada.