Foto d’arxiu
Darrer partit del Sitges en un campionat de lliga, que passarà a la història del Club, ja que participar des de ja fa dues temporades a la categoria de plata del Rugby espanyol es una fita sense precedents, però també es recordarà per l’exigència de la competició on els nostre sènior ha sumat en vint i dos jornades, sols dos victòries i un empat. Una temporada, val a dir, que encara no ha finalitzat ja que s’haurà d’esperar a veure els ascens i descens entre Divisió d’Honor A i B, per a saber si els del Garraf han de promocionar o bé si Sant Cugat o  La Vila aconsegueixen l’ascens, amb el qual els sitgetans no haurien de jugar cap promoció per mantenir-se a Divisió d’Honor «B».
En aquesta darrera jornada, el Sitges visitava el camp del ja campió La Vila, i un matx sense trascendència a la classificació es convertia en el partit més difÃcil d’aquesta lliga, ja que els sitgetans sols disposaven de 12 jugadors per jugar aquest matx. Es aleshores quan apareixen i es fan realitat aquells valors dels nostre esport, sacrifici, companyerisme i honor.
Sortiren dotze nois al terreny de joc, reberen molts, i molts punts en contra, acabaren el partit, i el resum del matx es un simple GRACIES per a cadascun d’aquests jugadors. Es pot portar la samarreta del Sitges en moltes victòries, però quan s’omple d’orgull i honor es en partits com aquest.
Tot lo anterior, l’esforç i sacrifici dels jugadors no treu que s’obren varies preguntes i la més òbvia es que com pot esser que el RC Sitges sols ha estat capaç de disposar de dotze jugadors per afrontar un partit oficial del seu primer equip?…i s’ha de buscar les respostes des de ja. No hi ha excuses circumstancials que ho puguin justificar.