Historia, CINQUENA TEMPORADA (1992/1993)

5

Igual que l’anterior, aquesta fou una temporada molt dolenta. La Lliga amb el mateix sistema de competició (amb un primera fase contra equips realment molt superiors i força potents), però amb l’agreujant del canvi de reglamentació de la Ïnternational Board pel qual l’assaig passava de valer quatre punts a cinc. D’aquesta manera els resultats entre equips de potencials molt diferents eren extremadament inflats.

Així, a la primera fase l’equip va guanyar un partit i en va perdre vuit, amb alguns resultats escandalosos. A la segona fase, ja en la tercera divisió, es van guanyar dos partits, perdent-se cinc per un sisè lloc final de vuit equips.

L’equip sènior també va participar  en la competició de Copa, caient al primer partit i en el Trofeu Federació, en el que va guanyar un partit i en va perdre quatre.

Per la seva banda , l’equip juvenil havia esdevingut ja júnior degut a l’edat dels seus components. L’equip júnior es va inscriure a la competició de Lliga on es va trobar amb rivals excessivament forts i experimentats (júniors de segon any, mentre que els sitgetans eren de primer any, amb alguns juvenils encara). Després d’uns resultats molt inflats en contra i degut a la manca d’efectius, l’equip júnior es va retirar de la competició, passant els seus jugadors a formar part de la plantilla del primer equip.

Com ja havia passat l’any anterior, el fet més positiu de la temporada va arribar al final, quan el 5 de juny de 1993 es va celebrar la II Trobada de Rugbi a Sitges, aquest cop al camp municipal d’Aiguadolç. En aquesta ocasió va haver-hi un partit de veterans entre els Veterans de Sitges i l’Associació de Veterans de Barcelona, mentre que el Torneig sènior es va disputar en la modalitat d’un triangular amb l’At. Crancs de Vic, el Reus Deportiu i l’equip organitzador, el R.C. Sitges. Els reusencs es van proclamar campions després de derrotar als sitgetans a la final. Com l’any anterior, la festa, que va durar tot el dia entre els partits, el dinar de germanor i tercer temps, va ser tot un èxit.

NOTA: Afegit en l’Actualització del dossier al juny de 1994.

Un altre cop, els encara juvenils David Capdevila i Ivan Farré van ser preseleccionats per la selecció catalana

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: