Rugby Club Sitges Carta d’un afeccionat

A vegades ens trobem agradables sorpresses i aquesta setmana aprofitant el descans en competició de la majoria d’equips, (sols va jugar el segon equip senior masculi que va guanyar al GEiE Girona per 5-63 a Girona), voldria fer arribar un mail d’un afeccionat del Rugby Club Sitges, en David.

Normalment escric les croniques esportives per a la premsa local de les activitats del Rugby Club Sitges, club al qual estic lligat des de la seva fundació ara fa 22 anys, i a mes en soc el Vicepresident Esportiu. En aquests 22 anys, de feina i dedicació aconseguint arribar als més de 300 practicants de Rugby que hi ha en l’actualitat en el Club, poques vegades et diuen GRACIES i mes quan venen d’algu que no coneixes, com es el cas.

Aquest mail es una rara excepció, doncs socialment moltes vegades tenim el defecte d’agraïr les coses un cop la persona deixa una entitat o inclos a vegades a títol postum, quan de veritat les necesita es quan te mes feina i aixi tenir més forces per desenvolupar la tasca. Amb aquestes linies no vull omplir el meu ego, ni un reconeixement, que mereixen les centenars, inclos sense exagerar podriem parlar de milers, de persones que han fet realitat el Rugby Club Sitges actual, que no se’m malinterpreti.

Senzillament aquesta carta, reflexa un sentiment, un pensament generalitzat al Rugby Club Sitges i et fa adonar que no estas sol, ni equivocat. No et preocupis que no defallirem.

Gracies a tu David

Jaume Cosialls (www.rugbysitges.com)

Hola Jaume, no tinc el plaer de coneixet, pero he escoltat l´entrevista que t´han fet a Radio Maricel, i m´ha fet reflexionar sobre tot plegat…

Fa un any vaig haver de marxar de Sitges despres de viure-hi tota la meva vida (27 anys) i actualment estic una mica allunyat del nostre poble.

Ho passo fatal quan vinc cap aquí,em venen al cap un munt d´emocions,la majoria com d´altres sitgetans que volten pel mon son la Festa Major,el Carnaval,El Corpus,Santa Tecla i demés festes pero també i molt especialment el rugby.

Recordo desde molt petit anar a veure partits del nostre club plugues,fes fred,fes calor,ens hi juguessim alguna cosa o no,he de dir que normalment hi anava sol (cap dels meus amics era seguidor del Rugby) els hi tiraven mes els Dragons(para gustos colores que deia aquell) es a dir,les meves anades al camp del Utrillo o al camp (si se li pot dir aixi) eran anonimes ja que tret de les 4 cares conegudes del poble no s´hi acostava ningú conegut.

El curiós del cas es que jo no soc d´aquells aficionats al Rugby que veuen els 6 nacions,ni els mundials ni demes competicions,soc afeccionat al Rugby Club Sitges i prou.

I per aixó m´indigno molt de veure els politics i demes personatges que hi han al ajuntament i veure com s´omplen la boca parlant del nostre club,desde sempre crec que hem estat el anec lletj del esport Sitgetá, i ho trobo vergonyos i inadmissible (encara com teniu un espai al Eco) no m´entra al cap com podem tindre tants equips inferiors i seniors entrenant a una especie de camp de patates, algun cop quan he vingut amb algun conegut a Sitges i li parlava del merit que teniu tots vosaltres de tirar endavant el que esteu tirant endavant (i santa paciencia que teniu,per que el mes facil seria tirar la tovallola despres de tants anys de lluita) i em pregunta on es el camp,no es que senti vergonya pero si que costa aguantar el somriure del acompanyant que es fa creus de com es pot jugar i entrenar alla(tot i que el camp de la fuixarda i algun mes no estaria molt endavant tampoc)

Per tot i aixo mes, moltes gracies a tots els que feu possible tirar endavant aquet somni ja ben establert, i enhorabona per l´entrevista has dit tot el que tenies que dir amb elegancia i amb un to agradable (no com altres presidents d altres entitats del poble)malgrat la distancia us seguire mitjancant internet i alguna escapada que pugui fer de tant en tant cap a Sitges

I ara un ultim dubte o favor,digali com vulguis,sempre he somiat tindra la samarreta de joc del club,hi ha alguna possibilitat d´aconseguirla (pagant si cal evidentment).

Una abraçada i anims!
David