SOPAR XXV ANIVERSARI

sopar

Veure Fotos

En el Rugby hi ha 3 temps, el primer es la primera part de partit, el segon es la segona part del match, pero un cop l’arbitre xiula el final, comença el Tercer Temps, aquell en que no sols compartim una pilota ovalada, sino que compartim un dels valors mes lloables l’AMISTAT. La donem sense recances a altres nois i noies amb qui hem jugat fa sols pocs minuts, sols per el simple fet de que som jugadors de Rugby.

En aquesta temporada 2012/13 el Rugby Club Sitges ha celebrat el seu XXV Aniversari, i com a acte final entre les diferents activitats que s’han anat realitzant en conmemoració d’aquests 25 anys, no en podia esser un altre que un Tercer Temps. Va esser a la Cañateca del Casino Prado, concretament als jardins, va haver-hi un fantastic mestre de ceremonies en la persona del Bicho, varem regar les copes i gaudir de la bona cuina…pero tot aixo no seria res sino haguessim compartit AMISTAT.

Els mes joves, aquells que porten actualment l’orgull dels colors sobre la gespa de Sant Barbara, es trobaren amb els mes grans, aquells que ensenyaren a uns joves sitgetans fa 25 anys un esport anomenat Rugby. Hi havien grans, joves, catalans, argentins, o anglessos dona igual la nacionalitat o edat, molts era la pirmera vegada que es veien a la seva vida, podria semblar que s’acabaven de conèixer, pero res mes lluny de la realitat. Tots ells ja fa molt de temps que comparteixen una de les coses que mes estimen, i com en el Tercer Temps d’un partit on l’amistat uneix a jugadors d’ambdos equips, el RUGBY CLUB SITGES ens uneix a tots per sempre.

Un comentario sobre «SOPAR XXV ANIVERSARI»

  1. Al llegar a casa, aún lleno de emoción y con la certeza que que había pasado una de aquellas veladas que que recordaré toda my vida, me vino una sensación de pena. En my discurso, debido a la emoción del momento me olvide de nombrar a mucha gente:
    Рnombr̩ a los jugadores veteranos a Dominic, pero como no; los hermanos Ferran, Mariano: jugador i esponsor de nuestro club muchos a̱os, y al resto de veteranos ilustres.
    – Jaume Andreu: lo que hace con su cámara, también es rugby.
    – absolutamente a todos los entrenadores, especialmente a Txomin i Pacheco, que nos hicieron creer en nosotros, y nos dieron espíritu ganador.
    – a todos los Padres y Madres, que han ayudado tantísimo al crecimiento de nuestro Club.
    – Al Alcalde de Sitges, en aquellos momentos Pere Junyent, que nos ayudó tanto y consiguio que nuestra tozudez fuera una relidad: el campo de Rugby en Sitges!!!. Sin olvidar al Regidor de deportes Nacho Deó (epd).
    – y reiterar mis/nuestras palabras de reconocimiento y apoyo, al actual Presidente y toda la junta directiva y colaboradores, ya que están haciendo un trabajo muy buenos, en tiempos muy dificiles.
    Seguro que luego me vendrán a la cabeza más agradecimientos olvidados, pero.es que 25 años dan para mucho. Me venga lo que me venga, lo dejo aquí.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: